Contractació

Ofensiva contra la precarietat

Introducció 

En molts sectors, persisteix i augmenta la contractació temporal injustificada, l’extensió del contracte a temps parcial involuntari, i en tots dos casos la persistència de pràctiques empresarials en frau de llei. Les externalitzacions i la subcontractació que solament persegueix deteriorar les condicions de treball, al costat de l’augment de la cessió il·legal de treballadors/es, acaben de completar la fotografia de les malalties del nostre sistema de relacions laborals.

La precarietat laboral en la contractació adquireix noves formes i tendències en les pràctiques empresarials. Aquestes noves realitats han de ser objecte d’identificació per part de les nostres organitzacions federatives per poder lluitar contra les borses de precarietat laboral estructurals que es converteixen en típiques de determinats sectors d’activitat econòmica, i construir alternatives generals.

 

La negociació col·lectiva té un paper essencial en la lluita contra aquesta situació, fins i tot en un marc legislatiu advers, com el qual han determinat les reformes laborals.

Els convenis col·lectius poden regular la contractació:

1- La contractació indefinida d’inici ha de ser la regla general en l’accés a l’ocupació, la contractació temporal ha de ser excepcional i causal. Eradicar la contractació temporal injustificada i quan sigui necessària regular les causes a través del conveni. Els llocs de treball de caràcter estructural, els que tinguin vocació de permanència, han de ser coberts amb contractes indefinits.

És necessari establir en els convenis col·lectius procediments senzills d’intervenció sindical, previs a la decisió empresarial de realitzar noves contractacions, de manera que sigui objecte de negociació la modalitat dels contractes a realitzar, tenint present aquest principi de causalitat.

2- Activar els drets sindicals en l’àmbit de l’empresa per poder materialitzar la intervenció sindical en matèria de contractació.

Procediment de participació sindical, que en el marc de l’art. 64 del ET, permet un seguiment periòdic de l’evolució de conjunt de la contractació en l’empresa.

Amb caràcter general, la negociació col·lectiva de sector i empresa, o per acord específic d’empresa o pacte, té una important capacitat per assenyalar obligacions en la conversió de contractes temporals en indefinits, limitar la contractació temporal i preveure millores en els continguts i control del contracte a temps parcial i els contractes formatius.

3-La negociació col·lectiva pot establir, en funció de l’activitat econòmica típica de l’empresa o sector, les causes i circumstàncies d’utilització del contracte eventual de circumstàncies de la producció.

Si aquestes circumstàncies es repeteixen, any rere any, és més adequat el contracte fix discontinu que donarà una major estabilitat en la contractació.

És necessari revisar les actuals durades màximes del contracte per comprovar si es corresponen amb causes objectives i justificades de l’activitat, i cas contrari reconduir-les.

4-En relació al contracte d’obra i servei determinat, la negociació col·lectiva té la capacitat de determinar quins són les obres, tasques i serveis de durada determinada que tenen substantivitat i autonomia pròpia  dins de l’activitat normal de l’empresa.

5-El conveni col·lectiu ha de determinar que en les anàlisis periòdiques que es realitzin entre direcció de l’empresa i la representació sindical de les persones treballadores, s’inclogui l’anàlisi de la rotació i successió de contractes, amb l’objecte de determinar la condició d’indefinits dels contractes encadenats més enllà dels límits legals o dels del conveni col·lectiu si els millora.

6-El contracte a temps parcial, la seva extensió involuntària i fraudulenta, s’ha convertit en un dels problemes més greus de la nostra realitat laboral. Les reformes laborals han contribuït a la seva desregulació legal en general, però la negociació col·lectiva conserva un gran potencial per mantenir regulacions garantistes, especialment respecte de les hores complementàries i el control sindical, i personal, de l’evolució i programació de les jornades de treball a temps parcial.

El desplegament de l’acció sindical per intervenir en la contractació a temps parcial exigeix, necessàriament, un esforç per conquistar en la negociació col·lectiva un veritable control de la jornada efectiva de treball.

7-Els contractes formatius, en pràctiques,  i en formació i aprenentatge, han de ser objecte, també d’especial atenció. Aquestes modalitats de contractació impacten de manera especial  en les persones treballadores joves.

En aquest aspecte la negociació col·lectiva conserva capacitats d’intervenció sindical en la regulació convencional respecte dels llocs de treball que poden ser objecte d’aquesta modalitat de contractació, la seva durada, les condicions salarials, les condicions de conversió a contractes indefinits, etc.

Els procediments d’anàlisis i seguiment de la contractació en l’empresa, en la importància de la qual hem insistit, són vitals per analitzar en l’empresa, si aquesta modalitat contractual respecta les normes legals de l’art. 11 del ET, especialment en relació a si el contracte en pràctiques està vinculat a la formació prèvia de la persona treballadora, i el contracte de formació i aprenentatge respon realment a l’adquisició de formació i experiència professionals.

En aquest aspecte és fonamental la intervenció sindical que garanteixi l’adquisició d’acreditació i qualificació professionals, l’existència de tutories reals, etc.

8-La figura del becari i les pràctiques en alternança, tal com estan concebudes en el nostre sistema de relacions de treball, ens allunyen d’un sistema de formació professional dual, homologat als del nostre entorn, i que contribueixi a un nou model productiu.

És necessari que les nostres organitzacions federals analitzin les diferents realitats en els seus sectors d’activitat, per elaborar alternatives sectorials harmonioses.

Amb caràcter general, és imprescindible evitar la utilització de les pràctiques en alternança per a la cobertura de llocs de treball estructurals, garantir els aspectes formatius, negociar compensacions dignes a les despeses de transport, de manutenció, o la participació en els serveis socials de l’empresa.

És necessari que les nostres organitzacions federals analitzin les diferents realitats en els seus sectors d’activitat, i en el marc d’una estratègia comuna, per incidir en la negociació col·lectiva.

Les externalitzacions i empreses multiserveis.

-Establir que al conveni col·lectiu d’aplicació com a mínim sigui el sectorial d’aplicació corresponent a l’activitat objecte de la subcontractació.

-Regular la prohibició de pràctiques que signifiquin l’establiment de subcontractació en cadena.

-Regular la subrogació de plantilles per afavorir l’estabilitat laboral en la successió de contractes, subcontractes, o empreses de serveis en l’activitat externalitzada.