Estructura de la NC a Catalunya,

la lluita del sector públic 

i la negociació europea e internacional

Racionalització de l’estructura de la NC

1- Defensem amplis convenis col·lectius generals de sector a Catalunya que superin els àmbits sectorials febles i els àmbits provincials. Aquests convenis col·lectius generals són la columna vertebral del marc català de relacions sociolaborals.

L’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) 2018-2020, estableix un conjunt de criteris, que permet i dóna força a les nostres propostes de reforma de l’estructura de la negociació col·lectiva.

2- Hem d’enfortir l’articulació  entre les unitats i nivells de negociació. Especial atenció a l’articulació del nivell d’empresa, vinculant el conveni col·lectiu d’empresa al seu conveni sectorial, bé en matèries concretes o com a dret supletori, i l’articulació amb el nivell estatal, que ha de ser respectuosa amb els continguts dels nostres convenis a Catalunya. Hem d’impulsar la participació i compromís de les nostres organitzacions federatives en els processos de negociació col·lectiva estatal.

3- És necessari detectar els buits de cobertura existents i elaborar una alternativa. Alternatives que poden consistir en la incorporació de noves activitats a l’àmbit funcional de convenis generals preexistents, l’extensió territorial de convenis sectorials, o nous convenis de sector.

4- La negociació col·lectiva ha de continuar sent un espai central en la lluita sindical contra les reformes laborals. Ultractivitat, inaplicació de convenis col·lectius, i prioritat aplicativa del conveni d’empresa són elements estructurals de la negociació col·lectiva.

5- Necessitem una negociació col·lectiva viva i dinàmica. La vigència dels convenis col·lectius és també un element estructural del conveni col·lectiu, i ha d’estar vinculada a l’evolució de sectors i empreses.

Les comissions paritàries dels convenis col·lectius han de mantenir viva la negociació col·lectiva durant la vigència del propi conveni, en aquest sentit són importants les comissions específiques de desenvolupament del conveni.

És fonamental mantenir viva la negociació col·lectiva i l’acció sindical en l’empresa en desenvolupament i aplicació dels convenis col·lectius. Els pactes i acords estables en l’empresa, complementaris i articulats al conveni de sector, permeten mantenir viva la negociació col·lectiva en l’empresa, i consolidar millores sobre el conveni col·lectiu sectorial o establir regulacions específiques per a problemàtiques vinculades a l’especial activitat o característica de l’empresa.

6- És important sindicalitzar la negociació col·lectiva en l’empresa, l’Art. 87.1 ET, permet la negociació dels convenis d’empresa per les seccions sindicals amb criteris de democràcia sindical i representativitat.

És necessari continuar estenent la negociació col·lectiva en els grups d’empreses desenvolupant les noves previsions legals de l’Art. 87 ET. De la mateixa forma respecte a una pluralitat d’empreses vinculades per raons organitzatives o productives. Aquests nous àmbits de negociació col·lectiva han de permetre establir respostes sindicals i noves regulacions en les noves realitats econòmiques i organitzatives de les cadenes de valor de les empreses, o la negociació col·lectiva en àmbits espacials on concorren diverses empreses.

7- La Llei de l’Estatut de Treball Autònom (LETA), reconeix per primera vegada, amb moltes insuficiències, un marc jurídic de drets per als treballadors autònoms. En particular, fruit de la nostra reivindicació sindical, reconeix als treballadors autònoms dependents, els TRADE, i especialment, el seu dret a la negociació col·lectiva, sota la denominació d’acords d’interès professional. És necessari impulsar la negociació col·lectiva TRADE, i proposar una legislació social més favorable que permeti incorporar-los més plenament al Dret del Treball.

8- L’àrea pública, recuperar el ple dret a la negociació col·lectiva 

En aquesta direcció se situa el desenvolupament dels recents acords de la taula de la funció pública. Necessitem una nova iniciativa sindical per al desenvolupament del EBEP a Catalunya i culminar la construcció del sistema extrajudicial en la funció pública. Aquests són, també, objectius compartits de cooperació entre la nostra Àrea Pública, i les federacions sindicals de Serveis a la Ciutadania, Educació i Sanitat. Doc. Àrea Pública i Negociació Col·lectiva

En el mateix sentit és necessari recuperar la negociació col·lectiva en les administracions locals i el desenvolupament del nostre acord marc de les administracions locals de Catalunya.

9- Dinamitzar la negociació col·lectiva europea i internacional

En totes les seves dimensions és una resposta sindical imprescindible en el marc de la globalització, per construir la globalització dels drets socials i del treball.

És una operació de conjunt que ha de desenvolupar-se en múltiples fronts: intensificar la negociació col·lectiva en els comitès d’empresa europeus, impulsar les nostres experiències d’Acords marc Internacionals, com el d’INDITEX, que s’estenen encara que lentament. Un enfocament sindical contractual de la responsabilitat social, transformada en objecte de negociació col·lectiva, ha estat una via útil en aquest recorregut. (Link a la valoració del AMG INDITEX).