La Reversió en la gestió
dels Serveis Públics
Introducció
Des de començaments dels anys 90, tots els Governs, han permès i promogut en alguns casos, la privatització de la gestió i execució de serveis públics, sota justificacions de reducció de la despesa pública i eficiència en la prestació dels Serveis. Aquest procés de privatitzacions, de vegades anomenat externalitzacions, ha comportat el posar en mans d’empreses privades la gestió de serveis amb la consegüent pèrdua de control per part de les Administracions. En tot cas, devem prestar especial atenció, al fet que els anuncis dels representants polítics al govern de les diferents Administracions, no amaguin al final una reversió de serveis que, per la seva evolució o característiques, no són tan atractius des del punt de vista de la rendibilitat per al sector privat com al principi es preveia.
Objectius sindicals
1- La defensa dels serveis públics com el millor sistema per garantir l’Estat de benestar i els serveis que comporta. La tornada a la gestió pública directa dels serveis externalitzats com la forma més eficaç i eficient en la prestació dels mateixos. Cada cas dels quals s’estan plantejant, hauria d’aportar coneixements sobre com tenen lloc les transicions del privat al públic, què ha de ser canviat o millorat, i com reproduir aquests processos de tornada al públic en altres serveis.
2-Garantir que la nostra organització, CCOO i el conjunt de les seves estructures actuïn sindicalment amb una sola veu i una sola proposta.
3-La nostra aposta per preservar i mantenir l’estabilitat en l’ocupació, el volum i els drets laborals de les persones treballadores dels serveis externalitzats i/o privatitzats. No només del personal indefinit no fix, sinó també tenint present al personal amb contracte temporals. Cada servei ofereix els seus propis desafiaments administratius, tècnics i polítics pel que ha de potenciar-se l’intercanvi d’experiències entre sectors.
4-Màxim respecte i compliment dels criteris constitucionals d’accés a l’ocupació pública (igualtat, mèrit, capacitat i publicitat), fent-los compatibles com la defensa del manteniment de l’ocupació, la seva estabilitat i manteniment de les condicions de treball del personal del servei a revertir.
5-CCOO hauria d’estar present en les negociacions que es produeixin en aquests processos de reversió de serveis públics, potenciant un espai de concertació, reivindicant el paper de la negociació col·lectiva i el diàleg social, com el millor mecanisme perquè tals processos tinguin les millors conseqüències possibles per a la qualitat i prestació dels serveis públics i per als treballadors i treballadores.
És necessari, per tant, que en cada sector i servei a revertir, es recuperi el paper de la negociació col·lectiva garantint la presència sindical en cadascuna de les fases del procés amb àmplies potestats, principalment sobre els drets d’informació i consulta. En tot cas, hauríem d’evitar un excés en l’atomització de la negociació col·lectiva.
6-Les mesures adoptades hauran de tenir la suficient seguretat jurídica per no crear un problema laboral en el futur immediat, ni crear falses expectatives entre els treballadors i treballadores.
La major seguretat jurídica, com a norma general, pot donar-se en la integració de la prestació del servei i del seu personal en un ens instrumental de l’Administració (Empresa Pública, Agència, etc.) que recuperi la gestió del servei assegurant, en tractar-se d’una integració a través de l’art. 44 de ET. (Subrogació) i no que podríem cridar una integració plena en l’Administració, sinó amb la figura de el “indefinit no fix”, fet ja de per si mateix important, ja que aquesta no es produirà fins a passar (o que es comprovarà que ha passat) per un procés selectiu.
Però aquesta via pot trobar també problemes jurídics derivats de la normativa de control pressupostari, que limita i restringeix la creació d’ens instrumentals en el sector públic. Per això, i més enllà que en un futur es poguessin establir formats jurídics d’integració, estem obligats a analitzar cada cas concret.