Salut laboral

Introducció

La situació actual de la salut laboral a les empreses, tant des de la vessant de la salut, com en el de la seguretat, segueix sent molt deficient. Els índex d’accidents (lleus, greus i mortals) en els darrers 5 anys no ha parat de créixer i les malalties professionals son en el mateix camí. A més, la prevenció de riscos laborals, l’única via que pot fer canviar aquest escenari de creixement dels accidents i les malalties, tampoc arriba als mínims de qualitat que fora d’esperar.

Hem de reprendre amb força un element bàsic com la Negociació col.lectiva en salut laboral. La interlocució continuada i els acords que afavoreixen les mesures preventives d’àmbit col·lectiu són la via més efectiva per assolir millors resultats en la prevenció de riscos laborals pel conjunt dels treballadors i treballadores, així com per les demandes individuals en els danys a la salut.

També hem d’atendre als elements aliens a l’empresa o d’interlocució col·lectiva indirecta, com ara les Mútues d’accidents de treball i malalties professionals i els Serveis de Prevenció (SP). Tant les mútues como els SP són dos agents al servei dels treballadors, però la seva feina sempre l’han orientada cap a les empreses perquè són les que paguen. Els representants de CCOO hem de fer valer que els que han de rebre el servei i resposta a les necessitats preventives són les persones treballadores. Per això, cal que articulem i desenvolupem en la NC els drets d’informació, la periodicitat d’aquesta informació, l’ampliació de la interlocució i participació, els mínims i els límits de l’actuació dels SP i les Mútues, etc.

Hem d’augmentar la pressió per obtenir millores en la NC que afavoreixin la protecció de la salut i la vida dels treballadors i treballadores en els centres de treball.

 

Orientacions als  convenis en matèria de Salut Laboral

Cal integrar la Prevenció de riscos laborals (PRL) en tots els àmbits de les empreses. Una PRL que no ocupi la centralitat productiva, serà sempre superada per l’organització del treball i pels processos tècnics. Cal evitar que les noves formes de la producció passin per sobre del principi de cura de la seguretat i la salut.

D’altra banda, l’especialització de la PRL fa necessari incorporar als convenis col.lectius sectorials Comissions paritàries en matèria de salut laboral que desenvolupin iniciatives i millores sectorials durant la vigència dels convenis.

Guia AIC en matèria de salut laboral

Salut laboral i el temps de treball

Dins de les característiques del temps de treball relacionades amb la salut laboral, trobem la majoria dels aspectes qualitatius, al voltant de “com” i “quan” es presten els serveis a les empreses.

Torns saludables. L’anàlisi, des del punt de vista saludable, dels diferents sistemes de torns rotatius, de l’impacte del treball nocturn i en horaris no compatibles socialment (caps de setmana, festius, torns de tarda, etc.) o dels sistemes de treball en torn continuat (24 hores, 365 dies) ha de ser una prioritat en l’orientació de l’activitat sindical.

TREBALL PER TORNS I SALUT

 Els sistemes de torns de treball s’han de vincular i vehicular a través de les diferents avaluacions de riscos, tenint en compte l’estudi de les dades obtingudes en els registres d’absentisme laboral, sinistralitat laboral i informes epidemiològics de la vigilància de la salut.

 El torn de nit en cap cas no ha de ser fix. La “voluntarietat” d’adscripció a la nit quan es formalitza el contracte de treball no es pot permetre perquè sempre es condiciona a l’obtenció d’un lloc de treball.

 En els sistemes que incloguin el torn de nit, s’ha de reduir la presència de persones amb edat avançada i establir excepcions a partir dels 55 anys. També se n’ha d’excloure el personal especialment sensible i les treballadores embarassades o en lactància natural.

 Han de ser sistemes que permetin la corresponsabilitat i, per tant, que no suposin problemes afegits per a la incorporació de les dones. Han de permetre optar als drets efectius de conciliació amb la vida personal.

 S’han de tenir en compte, algunes de les dimensions psicosocials (doble presència, exigències quantitatives, etc.) i l’estat de salut dels treballadors i treballadores (vigilància de la salut).

 En els torns rotatius i en els sistemes de torn en continu (24 hores, 365 dies), s’ha de fugir de les jornades de 7 dies continuats i dels cicles llargs de rotació, així com evitar mantenir el torn de nit més de 3 o 4 dies seguits.

 Riscos psicosocials. Els riscos psicosocials lligats a l’organització del temps de treball han de ser objecte d’anàlisi per part del sindicat. S’ha de tenir una visió integral de la salut laboral, sense oblidar cap de les seves especialitats. Però hem d’acudir a l’avaluació de riscos psicosocials per fer la definició de propostes que millorin dimensions com: la doble presència, les exigències quantitatives, el control sobre els temps de treball i descans, la inseguretat sobre la jornada, entre d’altres.

L’ANÀLISI DE RISCOS PSICOSOCIALS: L’EINA PER A LA MILLORA DELS TEMPS

 La prevenció de riscos ha de tenir un tractament integral, per tant, per analitzar el impacte global que te l’organització del treball sobre la salut, s’han de tenir en compte, tant els resultats de l’avaluació de riscos psicosocials, com els de les avaluacions higièniques, les avaluacions d’agents físics, les avaluacions ergonòmiques, etc.

 No obstant això, per analitzar els riscos concrets derivats de la gestió del temps de treball es necessari acudir a les avaluacions de riscos psicosocials Per això, és molt important definir en la negociació col-lectiva l’obligatorietat de realitzar l’avaluació de riscos psicosocials amb una metodologia que permeti la participació sindical, com el PSQ CAT21 COPSOQ.

 Les mesures preventives derivades d’aquest procés d’avaluació de riscos psicosocials han de tenir el mateix caràcter que les assolides en qualsevol altra avaluació de riscos: hauran de ser de caràcter tècnic i/o organitzatiu i poden anar acompanyades de mesures secundàries de caràcter formatiu o informatiu.

 A més, els convenis col-lectius han de regular la necessitat de revisar. de manera prioritària i imprescindible, l’avaluació de riscos psicosocials quan es produeixi qualsevol modificació substancial de les condicions de treball relacionades amb el temps de treball. Però per analitzar de quina manera es poden agreujar els danys a la salut, fruit d’aquestes modificacions de les variables temporals del treball, també es necessari revisar la resta d’avaluacions específiques i la planificació de l’activitat preventiva.

 

Ritmes de treball. Un aspecte que ha de ser filtrat per la mirada de la salut laboral és el treball per rendiments basat en sistemes de mètodes i temps, no tant des de la vessant retributiva, sinó de la influència sobre la salut que implica treballar a ritmes de treball excessivament alts. Aquí, a més, hem d’utilitzar els mecanismes que tenim al TLC quan no puguem enllestir una negociació adient a les empreses o quan hàgim de fer una consulta en aquest sentit.

RITMES DE TREBALL ADIENTS I SALUT

 Els sistemes de treball per rendiments han d’estar basats en una visió integral de la salut laboral. Per tant, abans d’implementar-los s’han d’analitzar les avaluacions de riscos, els informes anuals de sinistralitat laboral, els informes epidemiològics de la vigilància de la salut i el nombre de treballadors i treballadores declarats especialment sensibles i els aptes amb limitacions.

 La negociació col-lectiva és l’eina principal per combatre els ritmes de treball excessius, mitjançant l’anàlisi dels mètodes utilitzats per a l’activitat productiva, l’adequació de les plantilles, l’adequació del temps destinat a les diferents feines, el tractament de les incidències, etc., però ha de tenir en compte la informació preventiva per adequar tasca i temps.

 Com a norma general hem de tenir en compte que tan perjudicial per a la salut pot ser un ritme de treball excessivament alt com un d’excessivament baix. Ha de mantenir la persona treballadora activa, però sense que hagi de patir estrés.

Condicions ambientals i personals. Les condicions ambientals i personals influeixen en les capacitats de les persones treballadores per desenvolupar les funcions encomanades. Així, s’han de tenir en compte variables com la temperatura ambiental per intervenir sobre la distribució del temps de treball. Cal considerar els evidents impactes de l’escalfament global, que obliguen a prendre, encara més seriosament, mesures preventives a determinades feines. Els treballs a la intempèrie en determinades estacions de l’any i a determinades hores del dia poden suposar un risc per a la salut de les persones treballadores.

D’altra banda, hi ha condicions personals que poden influir sobre les capacitats de les persones. Cada cop més, es tendeix a postergar la jubilació de les persones treballadores i hi ha moltes professions en què la prestació de serveis es realitza en condicions de temps desfavorables per a les persones amb edat més avançada. En aquest sentit, hem d’estendre aquest concepte a persones que poden ser especialment sensibles a determinades regulacions horàries.

TREBALLAR QUAN SIGUI SALUDABLE

 L’elaboració dels calendaris i els horaris de treball ha de tenir en compte la limitació de treballs a la intempèrie o amb elevades càrregues físiques a les hores més caloroses de l’estiu. També el treball a la intempèrie a les hores més fredes de la nit en climes més continentals s’ha de regular perquè no perjudiqui la salut de les persones treballadores.

 Hem de parar atenció a establir limitacions per a determinades condicions de temps de treball quan s’arriba a una determinada edat o quan s’està en una situació d’especial sensibilitat, com ara limitar els torns de nit o horaris molt extensos a partir de determinades edats o en dones embarassades o en període de lactància natural, o evitar la fragmentació de l’activitat en persones d’edat avançada o en persones especialment sensibles, entre d’altres. Aquestes qüestions s’han d’abordar en la negociació col-lectiva per reduir l’exposició a riscos d’aquestes persones.

Vigilància de la salut. Malgrat que pugui semblar obvi, hem de reforçar la consideració del temps destinat a la vigilància de la salut dintre del temps de treball. També la seva periodicitat es un tema tractar des de la negociació col-lectiva.

La vigilància de la salut, entesa tal com s’estableix en la normativa d’aplicació, vinculada al resultat de les avaluacions de riscos específiques per llocs de treball, ha de servir, no tan sols per detectar danys a la salut, sinó per prevenir possibles danys a la salut de provocats per de les condicions de treball a les quals estan exposades les persones treballadores.

LA VIGILÀNCIA INTEGRAL DE LA SALUT. MÉS ENLLÀ DELS RECONEIXEMENTS MÈDICS

 Dintre de la visió integral del temps de treball que estem desenvolupant a aquesta guia, la vigilància de la salut no pot significar una distorsió del temps de descans de la persona treballadora. Per això, hem de definir la seva execució, sempre, dintre de la jornada i dels horaris de treball de la persona treballadora, o bé, pactant la forma en què és compensarà en temps de descans, si es fa impossible la realització dins de la jornada de treball.

 La vigilància de la salut s’ha de fer de manera específica en funció dels riscos del lloc de treball i amb una finalitat preventiva. Malgrat, de vegades, les guies tècniques de vigilància de la salut estableixen periodicitats amplies en funció dels riscos, a la negociació col-lectiva hem d’establir la periodificació mínima anual, i acurtar aquesta periodicitat quan s’estigui exposat a determinades condicions de treball.

 En cap cas, els resultats de la vigilància de la salut es poden utilitzar per justificar l’acomiadament de les persones treballadores. En tot cas, quan es determinin restriccions per determinades tasques, es prioritzarà l’adequació del lloc de treball de la persona treballadora, optant pel canvi de lloc de treball si aquesta adaptació no fos materialment possible.

 A tal efecte, als convenis col-lectius s’ha de establir l’obligació de les empreses de disposar d’una relació actualitzada de llocs de treball amb les diverses incompatibilitats, en quant a condicions de treball, amb les restriccions de salut que puguin tenir les persones treballadores considerats especialment sensibles.

 La negociació col-lectiva haurà d’aclarir el paper dels metges de vigilància de la salut, de manera que no s’haurà de determinar l’aptitud, aptitud amb restriccions o no aptitud de les persones treballadores, sinó que únicament assessoraran a l’empresari en relació a la situació de limitacions de la persona treballadora, indicant quines incompatibilitats té el treballador/a en relació a determinades condicions de treball”.